Font de metall de titani

Titanium va ser descobert per primera vegada el 1791 per un mineralogista amateur anomenat Gregor al Regne Unit. El 1795, el químic alemany Klaprous va nomenar aquesta substància metàl·lica desconeguda després dels titans del déu grec, que es tradueix en "titani" en xinès. El titani és abundant a la terra i hi ha més de 140 minerals de titani coneguts, però les seves aplicacions industrials són principalment ilmenites i rútil. Les reserves Ilmenite de la Xina representen el 28% de les reserves mundials, classificant -se primer al món.

El titani és reconegut com un element no tòxic al món, amb elevats costos de la mineria i la producció i els preus elevats. A causa de la seva alta i baixa resistència a la temperatura, la forta resistència a l’àcid i alcalí, la gran resistència, la baixa densitat i altres qualificacions, s’ha convertit en un material especial per als satèl·lits de coets de la NASA, i també s’ha utilitzat en el Yutu, J {{1}, Shandong Aircrairer i altres súper projectes. Després d’entrar al camp civil a la dècada de 1980, es va convertir en el "rei de metall honorari" de la indústria alimentària amb les seves propietats antibacterianes i biòfils naturals.

La indústria del titani del meu país va començar a la dècada de 1950. A la meitat -1960 s, el meu país havia construït plantes de processament de titani i titani a Zunyi i Baoji, respectivament, cosa que significa que la Xina s'ha convertit en una de les potències industrials de titani del món. Al segle XXI, la indústria de titani del meu país ha entrat en un nou període de desenvolupament accelerat i la seva capacitat de producció de titani ocupa la part superior del món.