Mètodes comuns de tractament de superfícies per a forjats d'aliatge de titani

 

La densitat de l'aliatge de titani és petita, de manera que la inèrcia del flux de líquid de titani és petita i la poca fluïdesa del titani fos condueix a una baixa taxa de colada. La diferència de temperatura entre la temperatura de colada i la temperatura del motlle (300 graus) és gran, el refredament és ràpid i la colada es realitza en una atmosfera protectora, de manera que és inevitable que hi hagi porus i altres defectes a la superfície i a l'interior del titani. fosa, que té un gran impacte en la qualitat de la fosa de titani. A continuació es descriuen els mètodes de tractament de superfíciespeces forjades d'aliatge de titani.

 

一. Eliminació de la capa de reacció superficial

 

La capa de reacció superficial és el principal factor que afecta les propietats fisicoquímiques de la fosa de titani. Abans de rectificar i polir les peces de fosa de titani, cal eliminar completament la capa de contaminació superficial per tal d'aconseguir uns resultats de poliment satisfactoris. Això es pot aconseguir amb sorra seguit d'un rentat àcid.

 

1. Sorra: per a les peces de fosa de titani, generalment es prefereix el corindó blanc per al sorra. Hauria de ser inferior a la dels metalls no preciosos, normalment controlada per sota de 0,45 Mpa. Això es deu al fet que una pressió excessiva pot provocar espurnes intenses, les partícules de sorra impacten la superfície de titani, provocant una reacció amb la superfície de titani i formant una contaminació secundària, que afecta la qualitat de la superfície. El temps hauria de ser de 5-30 segons, el suficient per eliminar la sorra adherida a la superfície, la capa de sinterització superficial i part de la capa d'òxid. L'estructura de la capa de reacció superficial restant s'ha d'eliminar ràpidament mitjançant un rentat amb àcid químic.

 

2. Rentat àcid: el rentat àcid pot eliminar ràpidament i completament la capa de reacció superficial sense introduir contaminants elementals a la superfície. Tant les solucions de rentat amb àcid HF-HCl com HF-HNO3 es poden utilitzar per al rentat amb àcid de titani. Tanmateix, l'HF-HCl té una taxa d'absorció d'hidrogen més alta, mentre que la solució HF-HNO3 té una taxa d'absorció d'hidrogen més baixa i es pot controlar ajustant la concentració de HNO3 per reduir l'absorció d'hidrogen. A més, pot il·luminar la superfície. La concentració d'HF és típicament entre el 3% i el 5%, i la concentració d'H3 és típicament entre el 15% i el 30%.

 

2, Tractament de defectes de fosa

 

Tractament de defectes de fosa: Porus interns de gas i defectes interns: Es poden eliminar mitjançant premsa isostàtica en calent, però això afectarà la precisió de la dentadura. El millor és utilitzar la inspecció de raigs X per tallar la superfície per exposar els porus del gas i, a continuació, reparar-los amb soldadura làser. Els defectes dels porus del gas superficial es poden reparar directament mitjançant soldadura làser local.

 

3, tres, mòlta i poliment

 

1. Mòlta i poliment El titani té una alta reactivitat química, una baixa conductivitat tèrmica, una alta viscositat i una baixa relació de mòlta durant la mòlta. També reacciona fàcilment amb eines de mòlta i abrasius. Per tant, els abrasius comuns no són adequats per esmolar i polir titani. El millor és utilitzar abrasius durs amb bona conductivitat tèrmica, com el diamant i el nitrur de bor cúbic. La velocitat de la línia de mòlta és generalment de 900-180 m/min. En cas contrari, la superfície de titani és propensa a cremades i microesquerdes.

 

2. Polit químic: El poliment químic s'aconsegueix mitjançant la reacció d'oxidació-reacció del metall en un medi químic. Els seus avantatges són que el poliment químic és independent de la duresa, l'àrea de poliment i la forma estructural del metall. Totes les peces de la solució de poliment estan polides, no es necessiten equips complexos especials i és fàcil d'utilitzar. És especialment indicat per polir estructures complexes de dentales de titani. No obstant això, els paràmetres del procés de polit químic són difícils de controlar i cal tenir un bon efecte de polit a les pròtesis sense afectar la precisió de les pròtesis.

 

4, pintar

 

Per millorar l'estètica de les pròtesis de titani i evitar una oxidació i decoloració addicionals en condicions naturals, es poden utilitzar mètodes de nitruració superficial, oxidació i oxidació anòdica per acolorir la superfície, formant un to groc clar o groc daurat, millorant així l'estètica del titani. dent. El mètode d'oxidació anòdica utilitza la interferència de la llum de la pel·lícula d'òxid sobre el titani per produir colors naturals, i es poden formar diversos colors a la superfície del titani canviant la tensió.